El violoncel pertany a la família dels instrument de corda fregada o d'arc.
Té quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola:
i la seva extensió és d'unes 4 octaves:
El violoncel, que ja existia cap el segle XVI, no va tenir una gran acceptació fins entrat el segle XVIII. Tot i que el violí aleshores era ja un instrument apreciat, i el violoncel constituïa el seu baix natural, els gusts de l'època s'inclinaven cap el baix de viola da gamba. Va ser el conegut luthier Antonio Stradivarius qui cap el segle XVII va acabar de definir l'instrument en la forma que avui el coneixem.
A l'orquestra el violoncel va tenir principalment un paper harmònic, doblant a l'octava els contrabaixos, essent Beethoven pràcticament el primer en donar-li papers més adequats a les seves possibilitats melòdiques i expressives. A finals del segle XIX la incorporació de la pica que permetia recolzar l'instrument a terra, amb el consegüent benefici per a l'intèrpret, que fins aleshores l'havia de sostenir amb les cames, també va obrir noves possibilitats en la seva interpretació.
gongfu 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada