Jin Peng
dimecres, 26 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
Rock me baby
Els quatre músics m'agraden molt per separat i aquesta versió que interpeten junts em sembla molt bona .
dijous, 13 de maig del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
La música
Músiques del món
Presentació de l'activitat de Sant Jordi 2010
La música, com la llengua, és una manifestació de la cultura d'un país. Però, mentre les llengües separen els humans, la música ens acosta i ens uneix. La música és el llenguatge universal de les cultures; és la forma pura d'expressar les emocions i els sentiments que experimentem tots els éssers humans, sense necessitat de paraules. Però tot i essent universal, la música és expressió de l'esperit d'un poble. Conèixer la música d'un poble és penetrar una mica en la seva ànima, és penetrar en els seus sentiments més profunds.
dilluns, 10 de maig del 2010
Campanòfon de globus
Material:
- Barres metàl•liques de diferents mides
- Dos globus llargs
- Una baqueta de metall
Passos:
Inflem els globus
i els posem a sobre d'una taula o un altre suport.
Col•loquem les barres metàl•liques sobre els globus amb compte que no rodolin. Com més barres i tubs diferents hi posem, més varietat de notes i timbres tindrem.
Utilitzem els claus per tocar les barres. L'aire que hi ha dins el globus fa de caixa de ressonància i n'amplifica el so.
Recorda! Cal fer picar només les barres metàl•liques. Si piques els globus, l'artefacte sortirà volant!
Gongfu
- Dos globus llargs
- Una baqueta de metall
Passos:
Inflem els globus
i els posem a sobre d'una taula o un altre suport.
Col•loquem les barres metàl•liques sobre els globus amb compte que no rodolin. Com més barres i tubs diferents hi posem, més varietat de notes i timbres tindrem.
Utilitzem els claus per tocar les barres. L'aire que hi ha dins el globus fa de caixa de ressonància i n'amplifica el so.
Recorda! Cal fer picar només les barres metàl•liques. Si piques els globus, l'artefacte sortirà volant!
Gongfu
qüica-gallineta
Material:
1 pot metàl•lic amb tapa de plàstic
Passos:
Primer traiem la base del pot amb un obrellaunes.
Amb la vareta fem un foradet al centre de la tapa de plàstic i la tallem més curta que la longitud del pot.
Un cop passada la vareta pel forat fem un topall amb el cordill a cada banda de la tapa i l'assegurem amb la cola d'enganxar.
Quan tinguem la vareta ben travada, col•loquem la tapa a la base per evitar tallar-nos amb la rebava.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
1 pot metàl•lic amb tapa de plàstic
1 vareta de bambú de les que serveixen per fer broquetes ("pinxos")
1 cordill prim
un tros de baietacola d'enganxar
I un tros de pega gregaPassos:
Amb la vareta fem un foradet al centre de la tapa de plàstic i la tallem més curta que la longitud del pot.
Un cop passada la vareta pel forat fem un topall amb el cordill a cada banda de la tapa i l'assegurem amb la cola d'enganxar.
Quan tinguem la vareta ben travada, col•loquem la tapa a la base per evitar tallar-nos amb la rebava.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
luojun
Didgeridoo extensible
Materials
-1 tub de PVC de 35 mm de diàmetre i 90 cm de llarg
-1 altre tub també de PVC de 50 mm de diàmetre i 80 cm de llarg
-1 bossa de plàstic
una mica de cera verge
i cinta aïllant
Passos:
Enrotllem la bossa de plàstic a un extrem del tub prim.
Tot seguit l'emboliquem amb cinta aïllant fins que encaixi just dins del tub gruixut. Així podrà lliscar endavant i endarrere sense que s'escapi l'aire.
Es tracta de construir una mena de telescopi amb els dos tubs.
Amb la cera verge fem un macarró i el posem a l'altre extrem del tub prim que és per on bufarem, adaptant-lo com si fos un broquet de trombó. Així farà més còmode el contacte amb els llavis.
Didgeridoo extensible
Per tocar-ho, tingues en compte que el didgeridoo fa d'amplificador i que el so l'has de posar tu.
Fes vibrar els llavis deixant passar l'aire entremig fins que el tub soni. Ara prova de fer simultàniament algun so amb les cordes vocals fins que l'instrument ronqui. Ja només et caldrà anar variant el so que facis per deixar bocabadats petits i grans!
fernando joel flores
-1 tub de PVC de 35 mm de diàmetre i 90 cm de llarg
-1 altre tub també de PVC de 50 mm de diàmetre i 80 cm de llarg
-1 bossa de plàstic
una mica de cera verge
i cinta aïllant
Passos:
Enrotllem la bossa de plàstic a un extrem del tub prim.
Tot seguit l'emboliquem amb cinta aïllant fins que encaixi just dins del tub gruixut. Així podrà lliscar endavant i endarrere sense que s'escapi l'aire.
Es tracta de construir una mena de telescopi amb els dos tubs.
Amb la cera verge fem un macarró i el posem a l'altre extrem del tub prim que és per on bufarem, adaptant-lo com si fos un broquet de trombó. Així farà més còmode el contacte amb els llavis.
Didgeridoo extensible
Per tocar-ho, tingues en compte que el didgeridoo fa d'amplificador i que el so l'has de posar tu.
Fes vibrar els llavis deixant passar l'aire entremig fins que el tub soni. Ara prova de fer simultàniament algun so amb les cordes vocals fins que l'instrument ronqui. Ja només et caldrà anar variant el so que facis per deixar bocabadats petits i grans!
fernando joel flores
Tubòfon de xancleta
Material:
1 tub de plàstic corrugat de 65 mm de diàmetre
10 brides de plàstic
2 xancletes
1 suport resistent
Passos:
Tallem el tub en cinc trams de diferents mides. Tingues en compte que: com més llarg sigui el tram de tub, més greu sonarà la nota. I com més curt sigui, farà una nota més aguda. |
Lliguem els tubs al suport amb dues brides cadascun. El suport ha de ser prou ferm perquè l'invent no et quedi desfet per terra a la primera de canvi.
Jin Peng
dijous, 6 de maig del 2010
Nass EL Ghiwane
Nass El Ghiwane
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Nass EL Ghiwane, ناس الغيوان, és un grup musical marroquí molt conegut, fundat en els anys 70 a Casablanca i compost al principi de cinc músics : Omar Sayed, Laarbi Batma, Boujmaa, Alal Yaala et Aziz Tahiri.Van dir de Nass EL Ghiwane
Hi ha en Nass EL Ghiwane la passió de les arrels, una passió que va més enllà del temps. A l'escolta de la terra, aquests quatre fills del poble tornen a entaular amb la paraula dels avantpassats... [[Tahar Ben Jelloun]]. Nass el ghiwane van aparèixer a la fi dels anys 60, d'origen humil d'un dels barris mes populars de la gran Casablanca: L'Hai El Mohammadi concretament en Derb Moulay Cherif, un dels principals barris del Marroc que es va atrevir a alçar-se contra l'ocupació francesa. Els integrants del grup van ser testimonis directes de l'ocupació francesa i de la Independència del seu país la qual cosa se suposava que havia de ser un assoliment però que es tranformó més aviat en una dictadura on el pobre cada vegada era més pobre i el ric augmentava les seves riqueses a costa del poble, Nass El Ghiwane denuncien aquesta situació volent obrir-li els ulls al poble marroquí. Van ser detinguts nombroses vegades com a motiu de les seves lletres en les quals hi havia un crit desesperat de lluita i llibertat. És un grup que barreja els sons dels músics gnawa o gnaoua, les arrels populars de la música marroquina la poesia i dites populars, El Malhoun, sinodiso berbers, etc això potser es degui al fet que les arrels dels integrants del grup són diferents(un era dels afores de la gran urbs, un altre berber, un altre del sud). Van ser un moviment molt atrevit ja que tota la seva música constitueix una protesta social clara i directa cap al Govern Marroquí de l'època. Tots havien estudiat Teatre i solien cantar en les seves actuacions abans de formar el grup. El primer a morir va ser Boujemaa dels seus components Laarbi Batma va ser l'últim del com es van haver d'acomiadar els integrants del grup en morir aquest després d'una lluita perduda contra el càncer en 1997, Batma va anar també escriptor i poeta va deixar després de si importants llibres i escrits. Ens van deixar temes increibles. La seva influència és palesa en molts artistes, encara que són inimitables. Se'ls coneix com els [[Pink Floyd]] marroquís o els Rolling Stones d'Àfrica. També comentar l'emoció de Martin Scorsese a l'oirles tocar en el Festival de cinema de Ketch.MAYLOUDA
gu zheng - Instrument musical
sisi
INSTRUMENTS MUSICALS- El flautí
El flautí, també anomenat picolo, és l'instrument agut del grup de les flautes travesseres. És, per tant, un instrument de la família de vent fusta. El seu tub, a diferència de les flautes travesseres, és cònic per tal d'evitar estridències, especialment a les notes més agudes. Poden estar construïts de fusta o de metall.
El flautí està afinat en do però el seu registre és tan agut que a la partitura s'escriu una octava per sota de les notes que realment sonen. És l'instrument més agut de l'orquestra i la seva sonoritat, en les notes més agudes, destaca inconfusiblement per sobre de tot el conjunt dels altres instruments.
L'extensió del flautí és:
tot i que aquesta, en les notes extremes, pot variar, segons les pròpies característiques de cada instrument.
La seva sonoritat és millor en els registres mitjos i aguts. Els greus del flautí no tenen la qualitat tímbrica dels aguts de la flauta travessera, que té un cos més llarg, aproximadament el doble, i en els registres sobreaguts el seu so pot arribar a ser estrident.
A l'igual que les flautes travesseres, els flautins, malgrat ho varen fer més tard, també van adoptar el sistema Böhm. A l'orquestra no comencen a utilitzar-se fins a finals del segle XVIII, essent fins aleshores el seu paper destinat a les flautes de bec sopranino. Inicialment, la seva funció era la de doblar d'altres instruments i, pràcticament, no serà fins a l'època dels compositors impressionistes (Ravel, Debussy) que aquests li atorgaran un paper més destacat.
MAYLOUDA
instruments musicals- El violoncel
El violoncel pertany a la família dels instrument de corda fregada o d'arc.
Té quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola:
i la seva extensió és d'unes 4 octaves:
El violoncel, que ja existia cap el segle XVI, no va tenir una gran acceptació fins entrat el segle XVIII. Tot i que el violí aleshores era ja un instrument apreciat, i el violoncel constituïa el seu baix natural, els gusts de l'època s'inclinaven cap el baix de viola da gamba. Va ser el conegut luthier Antonio Stradivarius qui cap el segle XVII va acabar de definir l'instrument en la forma que avui el coneixem.
A l'orquestra el violoncel va tenir principalment un paper harmònic, doblant a l'octava els contrabaixos, essent Beethoven pràcticament el primer en donar-li papers més adequats a les seves possibilitats melòdiques i expressives. A finals del segle XIX la incorporació de la pica que permetia recolzar l'instrument a terra, amb el consegüent benefici per a l'intèrpret, que fins aleshores l'havia de sostenir amb les cames, també va obrir noves possibilitats en la seva interpretació.
gongfu instrument musicals - El piano
Luojun
Instruments musicals la guitarra
És l'instrument més utilitzat en gèneres com blues, rock i flamenc, i bastant freqüent en cantautors. També és utilitzada en gèneres com ara ranxeres i gruperas, a més del folklore de diversos països.
Instruments de la família de la guitarra són el requint i el guitarró. Aquest últim és d'ús freqüent pels mariachis.
Jin Peng
COM SÓC
Jo em dic Beiyan.Vaig neixer a la Xina.a la ciutat de Zhejiang al sud de la Xina.És una ciutat gran molt maca. Tinc el meu pare és diu Yonghua i la meva mare és diu Aiju. El meu germà és diu Junhao té onze anys.
Fa un any que vaig arribar a Sant Adrià. Estudio a l´institut Manuel Vazquez Montalbàn primer curs de l’ESO. A mi m’agraden les matemàtiques, l` anglès i el bàsquet .
Jo sóc una noia alta i prima i molt simpàtica.
Fa un any que vaig arribar a Sant Adrià. Estudio a l´institut Manuel Vazquez Montalbàn primer curs de l’ESO. A mi m’agraden les matemàtiques, l` anglès i el bàsquet .
Jo sóc una noia alta i prima i molt simpàtica.
COM SÓC
Jo em dic Binbin ,tinc 14 anys , vaig neixer a la Xina a la ciutat de Zhejiang al sud de la Xina .És una ciutat gran ,molt maca. El meu pare es diu Qinglin ,la meva mare es diu Xizhu. No tinc germans. Fa un any i sis mesos que vaig arribar a Sant Adrià.
Jo estudio a l’institut Manuel Vàzquez Montalbàn a primer curs de l’ ESO.A mi m’agraden les matemàtiques , jugar a bàsquet i jugar a l’ordinador,
Sóc un noi molt llest i simpàtic
Jo estudio a l’institut Manuel Vàzquez Montalbàn a primer curs de l’ ESO.A mi m’agraden les matemàtiques , jugar a bàsquet i jugar a l’ordinador,
Sóc un noi molt llest i simpàtic
dilluns, 3 de maig del 2010
20 DE MARÇ Joan Manuel Serrat
El 20 de Març
que a la bandolera
em duia la primavera
el 20 de Març
que a la bandolera
em duia la primavera
jin peng
Cervesa, nenes i rock´n´roll ELS pets
Es pot ser imbècil si és per elecció
però sense fer-ne una religió;
sempre és fotut contentar a tothom
però almenys has d´intentar saber el que vols.
O per desgràcia o potser per sort
hi ha altres coses a part del rock,
no és necessari ser un amargat
per veure quelcom dur d´explicar.
Què té de dolent
parlar de la gent
que no en té prou amb el que veu.
Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock´n´roll.
Es pot parlar d´una tia bona
o d´una terra que es queda sola,
d´aquell vehicle tan imponent
o d´una llengua que es va perdent.
Què té de dolent
no ser indiferent
a les misèries que ens van vencent.
Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock´n´roll.
luojun
però sense fer-ne una religió;
sempre és fotut contentar a tothom
però almenys has d´intentar saber el que vols.
O per desgràcia o potser per sort
hi ha altres coses a part del rock,
no és necessari ser un amargat
per veure quelcom dur d´explicar.
Què té de dolent
parlar de la gent
que no en té prou amb el que veu.
Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock´n´roll.
Es pot parlar d´una tia bona
o d´una terra que es queda sola,
d´aquell vehicle tan imponent
o d´una llengua que es va perdent.
Què té de dolent
no ser indiferent
a les misèries que ens van vencent.
Tant de bo la vida fos,
cervesa, nenes i rock´n´roll.
luojun
divendres, 23 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
Biografia Sergio Dalma (Saray Rico)
El seu nom verdader és JOSEP CAPDEVILA QUEROL.Va néixer a las 23.30 horas del 28 de Septembre de 1.964 a Sabadell(Barcelona),fill de JAUME I Mª ROSA.Té un germa de 8 anys menys que ell,Santi.Fins als 4 añs va estudiar al colegi DIVINA PASTORA i despres en ELS GERMANS MARISTES DE SABADELL i acabada la E.G.B. pasá al institut PAU VILA.
Sempre va sentir devoció i vocació per la mùsica.A casa dels seus pares sonaba la radio i Sergio de petit ja intentaba imitar les cançons que estcoltava.Els seus primers pasos els va donar al coro de GERMANS MARISTES DE SABADELL,mes tard al institut va formar un grup de mùsica amb els seus compañs.Sera als 16 anys quan Sergio pasà a un grup de musica semiprofesional anomenat STYL’S i depsres ja definitivament va entrar en variades orquestes (pasareles,caneles,superorquestes,JOSEP CAPDEVILA i la seva banada sonora...)actuant en moltes sales de BARCELONA.
Va voler continuant estudiant Fiologia románica(françes e Italia)pero el món de la nit i l’intens treball de l’orquesta va resultar bastant inconpenetrable.
Una etápa molt important també per a Sergio va ser la publicitat.Durant cinc anys va grabar infinitat de Jingles per a referscos,turrons,pintura...tant en català com en castella.Va ser en aquella época quan va conéixer a grans musics i productors i fins a 1987-88 va comenzar a preparar lo que anys despres podria ser el seu primer disc o simplemet una maqueta per mostrar el seu talent.
Després de grans intents amb grans discografies Internacionals i sempre amb una resposta negativa va ser Hours,una compañia dedicada sobretot al Flamenc va ser qui va voler esperimentar amb una nova modelitat:el pop,i sobretot amb un cantant solista.
Amb el primer disc acabat,tant la compañia com Sergio van decidir cercar un nom artistic,Mediterrani i fácil de pronunciar per la gent.
Després de moltes reunions i dolors de cap es va optar per SERGIO,com un dels seus noms desde el dia del seu bateig,i DALMA pel poble del seu pare MALDÀ,pero fent un canvi d’ordre a les lletres.
1.989,primer disc de SERGIO DALMA tittulat “ESA CHICA ES MIA”.
EL FENOMEN “DALMA” COMENÇA.
1.991,segon disc,”sientiendonos la piel”,on es tróba la canço “bailar pegados”,que va representar a Euroviosio quedant en la quarta posició.
Va rebre els mes destacats premis internacionals(World music awards en Europa,millor solista masculi en España...)multitud de premis en Àmerica i set discos de “platino” a España.Va iniciar la seva gira de concerts amb gran exit.
1.992 el seu tercer treball “Adivina” va seguir la linia romántica i del pop destacant les cançons “Ave Maria”,”La vida empieza hoy”.
1.993, “Solo para Ti”,amb tan sols la seva primera canço “SOLO PARA TI”,va rebre tres “platinos”.(VA SER ELS SEU ULTIM DISC AMB LA DISCOGRAFIA HOURS).
Participa a 1.993 per primera vegada a el FESTIVAL DE VIÑA DEL MAR(CHILE),obtenit un gran exit i ajudanlo a amplir la seva carrera a “LATINO ÀMERICA”.
Mentres tant la MULTINACIONAL POLEYGRAM (Ara UNIVERSAL),es va interesar per a la seva carrera i li va mostrar a la DISCOGRAFIA HOURS que volien fixar a SERGIO.SERGIO DALMA va pasar a ser cantant d’una MULTINACIONAL.
1.995 va treure el seu primer disc amb POLEYGRAM,”Cuerpo a Cuerpo”
Per primera vegada graba un disc en Italia.Cançons com “No despertare”.”Naufragos”...es posicionen en els primers llocs en llistes.
En aquest treball SERGIO DALMA es l’autor i compositor d’algunes cançons.
Será en aquest mateix anys quan va neixer el seu fill SERGI,d’una relacio amb MARIBEL SANZ.
El seu exit en gires de concerts es tal alta que POLEYGRAM li proposá a a SERGIO grabar el seu primer disc en diercte a la sala “LA RIVERA” de MADRID .Tot el public va poder disfrutar de la seva força en diecte a traves d’aquest reball.
1.998 ,”HISTORIAS NORMALES” el seu vuite treball.Un disc grabat a ITALIA,SUISA e INGLATERRA,amb els millors musics de talla internacional.SERGIO es practicament l’autor de totes les cançons.
2.000,”NUEVA VIDA”,amb exits com: “NO ME DIGAS QUE NO” i la mateixa “MISMA VIDA”,i amb la colaboracio de ALEX BRITTI a la canço “SOLO UNA VEZ”,interpretada en ITALIA.
2.003 “DE OTRO COLOR”,on per primera vegada s’anima a cantar en català,probocant elogis per part del públic i la critica.Amb la canço “DEJAME OLVIDARTE” ,guanya molt premis i entre ells “MILLOR CANÇO EN CATALÀ”,per part dels premis de la música.Segueix mostrant que es el millor interpret a nivell nacional.
2.004,”LO MEJOR DE SERGIO DALMA”,disc recopilatori de els seus quinze anys de carrera fins al moment,tambe s’inclueix la canço ,”MI HISORIA ENTRE TUS DEDOS”,(en castella i català),sent el numero 1 en ventas per trese semanes cunsicutives a ESPAÑA.
“TODO LO QUE QUIERAS”,el disc numero 11 de SERGIO DALMA.
2.005,s’inclueixen caçons interprepatadeen CATALÀ,CASTELLA,GALLEC E ITALIA.SERGIO DALMA seguix amb la seva evolcio dintre del pop i amb el cariñu del seu public.
2.008,”A BUENA HORA”,mostrant la seva part mes madura i mostrant una gran capacitat interpretativa que el fa unic i diferent.Amb el qual aconseguieix emocionar en cada tema que interpreta.Entre els deu temes inclueix una famosa interpretacio “MARAVILLOSA CRIATURA”.Com ja ve fent en altres discos interpreta la canço del singel en català:”ARA JA NO ES HORA”.
Aquest disc consagra a SERGIO com un dels millor interorets masculins del pais,aconseguint la critica i el respecte i guanyat el disc de “platino” per la majoria de ventas de discos.
2.010 torna SERGIO DALMA presentar pel seu disc “TRECE”,i amb ella es comença una nova etapa,la qual ja sa começat a escriure...
Sempre va sentir devoció i vocació per la mùsica.A casa dels seus pares sonaba la radio i Sergio de petit ja intentaba imitar les cançons que estcoltava.Els seus primers pasos els va donar al coro de GERMANS MARISTES DE SABADELL,mes tard al institut va formar un grup de mùsica amb els seus compañs.Sera als 16 anys quan Sergio pasà a un grup de musica semiprofesional anomenat STYL’S i depsres ja definitivament va entrar en variades orquestes (pasareles,caneles,superorquestes,JOSEP CAPDEVILA i la seva banada sonora...)actuant en moltes sales de BARCELONA.
Va voler continuant estudiant Fiologia románica(françes e Italia)pero el món de la nit i l’intens treball de l’orquesta va resultar bastant inconpenetrable.
Una etápa molt important també per a Sergio va ser la publicitat.Durant cinc anys va grabar infinitat de Jingles per a referscos,turrons,pintura...tant en català com en castella.Va ser en aquella época quan va conéixer a grans musics i productors i fins a 1987-88 va comenzar a preparar lo que anys despres podria ser el seu primer disc o simplemet una maqueta per mostrar el seu talent.
Després de grans intents amb grans discografies Internacionals i sempre amb una resposta negativa va ser Hours,una compañia dedicada sobretot al Flamenc va ser qui va voler esperimentar amb una nova modelitat:el pop,i sobretot amb un cantant solista.
Amb el primer disc acabat,tant la compañia com Sergio van decidir cercar un nom artistic,Mediterrani i fácil de pronunciar per la gent.
Després de moltes reunions i dolors de cap es va optar per SERGIO,com un dels seus noms desde el dia del seu bateig,i DALMA pel poble del seu pare MALDÀ,pero fent un canvi d’ordre a les lletres.
1.989,primer disc de SERGIO DALMA tittulat “ESA CHICA ES MIA”.
EL FENOMEN “DALMA” COMENÇA.
1.991,segon disc,”sientiendonos la piel”,on es tróba la canço “bailar pegados”,que va representar a Euroviosio quedant en la quarta posició.
Va rebre els mes destacats premis internacionals(World music awards en Europa,millor solista masculi en España...)multitud de premis en Àmerica i set discos de “platino” a España.Va iniciar la seva gira de concerts amb gran exit.
1.992 el seu tercer treball “Adivina” va seguir la linia romántica i del pop destacant les cançons “Ave Maria”,”La vida empieza hoy”.
1.993, “Solo para Ti”,amb tan sols la seva primera canço “SOLO PARA TI”,va rebre tres “platinos”.(VA SER ELS SEU ULTIM DISC AMB LA DISCOGRAFIA HOURS).
Participa a 1.993 per primera vegada a el FESTIVAL DE VIÑA DEL MAR(CHILE),obtenit un gran exit i ajudanlo a amplir la seva carrera a “LATINO ÀMERICA”.
Mentres tant la MULTINACIONAL POLEYGRAM (Ara UNIVERSAL),es va interesar per a la seva carrera i li va mostrar a la DISCOGRAFIA HOURS que volien fixar a SERGIO.SERGIO DALMA va pasar a ser cantant d’una MULTINACIONAL.
1.995 va treure el seu primer disc amb POLEYGRAM,”Cuerpo a Cuerpo”
Per primera vegada graba un disc en Italia.Cançons com “No despertare”.”Naufragos”...es posicionen en els primers llocs en llistes.
En aquest treball SERGIO DALMA es l’autor i compositor d’algunes cançons.
Será en aquest mateix anys quan va neixer el seu fill SERGI,d’una relacio amb MARIBEL SANZ.
El seu exit en gires de concerts es tal alta que POLEYGRAM li proposá a a SERGIO grabar el seu primer disc en diercte a la sala “LA RIVERA” de MADRID .Tot el public va poder disfrutar de la seva força en diecte a traves d’aquest reball.
1.998 ,”HISTORIAS NORMALES” el seu vuite treball.Un disc grabat a ITALIA,SUISA e INGLATERRA,amb els millors musics de talla internacional.SERGIO es practicament l’autor de totes les cançons.
2.000,”NUEVA VIDA”,amb exits com: “NO ME DIGAS QUE NO” i la mateixa “MISMA VIDA”,i amb la colaboracio de ALEX BRITTI a la canço “SOLO UNA VEZ”,interpretada en ITALIA.
2.003 “DE OTRO COLOR”,on per primera vegada s’anima a cantar en català,probocant elogis per part del públic i la critica.Amb la canço “DEJAME OLVIDARTE” ,guanya molt premis i entre ells “MILLOR CANÇO EN CATALÀ”,per part dels premis de la música.Segueix mostrant que es el millor interpret a nivell nacional.
2.004,”LO MEJOR DE SERGIO DALMA”,disc recopilatori de els seus quinze anys de carrera fins al moment,tambe s’inclueix la canço ,”MI HISORIA ENTRE TUS DEDOS”,(en castella i català),sent el numero 1 en ventas per trese semanes cunsicutives a ESPAÑA.
“TODO LO QUE QUIERAS”,el disc numero 11 de SERGIO DALMA.
2.005,s’inclueixen caçons interprepatadeen CATALÀ,CASTELLA,GALLEC E ITALIA.SERGIO DALMA seguix amb la seva evolcio dintre del pop i amb el cariñu del seu public.
2.008,”A BUENA HORA”,mostrant la seva part mes madura i mostrant una gran capacitat interpretativa que el fa unic i diferent.Amb el qual aconseguieix emocionar en cada tema que interpreta.Entre els deu temes inclueix una famosa interpretacio “MARAVILLOSA CRIATURA”.Com ja ve fent en altres discos interpreta la canço del singel en català:”ARA JA NO ES HORA”.
Aquest disc consagra a SERGIO com un dels millor interorets masculins del pais,aconseguint la critica i el respecte i guanyat el disc de “platino” per la majoria de ventas de discos.
2.010 torna SERGIO DALMA presentar pel seu disc “TRECE”,i amb ella es comença una nova etapa,la qual ja sa começat a escriure...
dijous, 15 d’abril del 2010
Jun jie Lin
JJ Lin (27 de març de 1981) és un cantant i actor Singapur d'ascendència xinesa, de la província de Fujian. Ha obtingut gran èxit a la Xina i sobretot a Taiwan, on ha estat guardonat amb el Golden Melody Award de Taiwan al millor artista revelació. En la seva Singapur natal també ha aconseguit premis com els Singapore Hit Awards el 2004 i 2005. Té un contracte signat amb Ocean Butterflies, i ha compost cançons per altres artistes, per exemple Ji De (Recorda) per la cantant taiwanesa A-Mei.
A Singapur, va actuar al Festival del Dia National el 2004 amb una versió remesclada de Home. Les seves cançons es van utilitzar com a capçaleres de sèries de televisió de MediaCorp TV Channel 8, de manera que la seva popularitat va començar a créixer i va ser l'artista convidat a les finals de Project Superstar de MediaCorp TV Channel U.
A Singapur, va actuar al Festival del Dia National el 2004 amb una versió remesclada de Home. Les seves cançons es van utilitzar com a capçaleres de sèries de televisió de MediaCorp TV Channel 8, de manera que la seva popularitat va començar a créixer i va ser l'artista convidat a les finals de Project Superstar de MediaCorp TV Channel U.
dimecres, 14 d’abril del 2010
ZPU
ZPU és l'àlies de Juan Prieto Sánchez, un raper nascut a Barcelona al 1981.
El seu primer grup va ser Muerte Acústica (que més tard pasarien a anomenar-se Magnatiz) al voltant dels anys 1994 i 1995, Al 1998 amb Muerte Acústica, van treure la primera maqueta titulada "MAnada Vamos A".Després de molt treball, a mà de la discogràfica Enkomen, al 2006 ZPU treu el seu primer treball en solitari "Hombre de oro" grabat a "Lebuque estudios" per Soma.
| Nom
| Juan Prieto Sánchez |
| Naixement | 11 de març de 1981 |
| Lloc d'origen | Barcelona, Espanya |
| Gènere(s) | Hip Hop
|
| Ocupació | Mc |
| Anys en actiu | 1994 - Actualitat |
| Discogràfiques | Boa
|
| Artistes relacionats | Magnatiz
|
RABI PEERZADA
Aquesta cançó m'agrada molt. Explica la història d'una noia que s'enfada si algun noi la molesta.
MARYAM ZAHRA SYED
dimarts, 13 d’abril del 2010
Un talent representat en la figura de Souad Massi
Si hay que resumir en uno solo todos los dones que adornan a Souad Massi ese sería el talento. Porque aunque la aterciopelada textura de su voz y su precioso timbre sean dones naturales, sólo el talento puede conseguir que su manejo alcance la cantidad y calidad de registros de esta argelina ya universal.
En cuanto a la composición en sí, las pruebas de su talento están en haber acrisolado en una alquimia renovadora la tradición de su tierra natal, tanto la antigua (andalusí, sha’abi) como las formas evolucionadas modernas (raï), con otras tradiciones de latitudes muy lejanas (flamenco, mornas, fados, subsahariana...) y con las formas de música popular occidental (folk, rock), en una unidad de estilo inconfundible, personalísima y tremendamente original.
En cuanto a sus textos, escritos en dialectal argelino, se hacen a veces confusos para los conocedores del árabe, pero a nada que se escuchen un par de veces se puede detectar su garra poética, la difícil conjunción entre palabra y música que sólo los grandes compositores de canciones pueden conseguir. Desde que escuché su primer disco y me impresionó desde la primera canción, Raoui, me acompaña casi como lema el verso de su estribillo:
kulu uahed minna fqalbu hkaia
(cada uno de nosotros guarda en su corazón un cuento)
Nacida en 1972 en Argel, en el seno de una familia de raigambre musical e intelectual , estudió con maestros privados música andalusí y occidental hasta donde su presupuesto se lo permitió. Aunque tuvo que dedicarse a ejercer la carrera de ingeniería que había estudiado en el Departamente de Urbanismo de su ciudad, desde muy pronto dio pruebas de su talento musical participando en dos grupos muy dispares, Triana de Argel, de rumba argelina (un estilo y un fenómeno que los flamencólogos deberían estudiar) y Atakor, de rock duro. Esta actividad extralaboral de música, su talante liberal y poco dispuesto a plegarse a los convencionalismos sociales y religiosos y su aparición en varios videoclips televisivos tras la grabación de un exitoso disco en 1997, la llevaron a un enfrentamiento con sus superiores del Departamento que acabaron expulsándola del trabajo. Fue en el año 1999 cuando fue invitada a participar en el festival Femmes d’Argérie de París cuando su vida dio el giro definitivo. Su talento fue inmediatamente reconocido en la receptiva capital francesa lo que la animó a instalarse definitivamente en ella. Su primer disco, Raoui (2001), no le costó mucho tiempo, porque andaba compuesto ya en su cabeza a falta de medios materiales para plasmarlo. Todo su mundo está ya en ese disco. Su segundo trabajo Deb (2003), la confirmó como un talento consolidado, pero con la sospecha de que sólo comenzaba a dar muestras de lo que daría de sí en el futuro, de lo que podría estirar su capacidad de sorprendernos. En octubre de 2005 aparece su tercer trabajo, Mesk Elil (Dama de noche), y la sospecha se hace convicción.
La traducción del título Mesk elil (مسك الليل) que se ha hecho en castellano, Madreselva, es incorrecta, fruto de un traslado directo del inglés (honeysuckle) en lugar de haberlo hecho del francés (chévrefeuille). En realidad el nombre hace referencia a otra planta mucho más cercana a nosotros los mediterráneos, la dama de noche, conocida en algunos lugares como galán de noche. Su nombre, literalmente almizcle de noche, conocida también en Marruecos como anbar ellil (ambar de noche) hace referencia al dulzón y penetrante perfume de esta flor que puede servir, como le ocurre a Souad, de magdalena de Proust para transportarnos en alas de la melancolía al reino de la nostalgia.
Mesk elil es un trabajo redondo, preñado de talento, humanidad y de aromas inusitados, una colección de 10 canciones absolutamente inolvidables en las que lo entrañable de su nostalgia convive con la amargura de la denuncia del dolor, los sones y los melismas de otros mundos con la base de su raíz argelina y su sabiduría con la de otros generosos artistas.
En Kilyoum, la propuesta pasa por un viaje a Cabo Verde en busca de la especia de la morna, el aire atlántico, triste y enternecedor a que nos acostumbró hace años Cesaria Evora.
En Dunia wezmen utiliza las cálidas cuerdas de una orquesta egipcia que al son intermitente del Anta ‘umri de Um Kulthum mecen una preciosa melopea de aires clásicos.
En Ilham los aires del lejano desierto que acoge a los tuaregs se mistura con el cha’bi del norte citadino en un ritmo circular e hipnótico en el que asoman de cuando a cuando jirones de rabeles antiguos. Es, lógicamente, la que más ha pegado en las radios francesas.
En el tema que da nombre al álbum, Mesk elil, mantiene un suave ritmo de samba sostenido con las guitarras que se lanzan de vez en cuando a brillantes solos, mientras los violines le dan base romántica a la aterciopelada voz de Massi que evoca los aromas nocturnos de la flor mediterránea y ese olor secreto de la tierra mojada.
A dúo con el mauritano Deby Touré se embarca en Ma nensa asli (No olvido mis raíces) en ritmos netamente subsaharianos reivindicando en el fondo y en la letra su pertenencia a la cultura africana.
La preciosa Dar djedi, entreverada de saudade, aromas sutiles de fado, perfectos para hablar de los recuerdos de la infancia.
La melancólica Hagda wala akter, la más Massi de todas, en la que Souad saca lo mejor de sí misma.
En Khalouni, despliega sus recursos como interprete de rai canónico, entroncando con la tradición que va de Cheikha Rimitti a los chebs francoargelinos.
Y Malou, con base ritmica de bolero e inequívoco, de nuevo, aire melódico de fado subrayado por la textura lisboeta de la voz de Massi y la discreta guitarra portuguesa que la acompaña. En ella demuestra que también lograría triunfar como fadista en el estuario del Tajo sin mucho esfuerzo.
Aún descubriendo nuevas cosas en este disco y ya esperando las obras futuras con la seguridad de que no nos defraudarán. Su reciente maternidad puede ser una nueva fuente de inspiración que nos haga instalarnos de nuevo en la gloria de su entrañable talento.
Manuel Harazem, “Mesk Elil: El talento entrañable de Souad Massi”
Caravana del Sur - junio 2006
En cuanto a la composición en sí, las pruebas de su talento están en haber acrisolado en una alquimia renovadora la tradición de su tierra natal, tanto la antigua (andalusí, sha’abi) como las formas evolucionadas modernas (raï), con otras tradiciones de latitudes muy lejanas (flamenco, mornas, fados, subsahariana...) y con las formas de música popular occidental (folk, rock), en una unidad de estilo inconfundible, personalísima y tremendamente original.
En cuanto a sus textos, escritos en dialectal argelino, se hacen a veces confusos para los conocedores del árabe, pero a nada que se escuchen un par de veces se puede detectar su garra poética, la difícil conjunción entre palabra y música que sólo los grandes compositores de canciones pueden conseguir. Desde que escuché su primer disco y me impresionó desde la primera canción, Raoui, me acompaña casi como lema el verso de su estribillo:
kulu uahed minna fqalbu hkaia
(cada uno de nosotros guarda en su corazón un cuento)
Nacida en 1972 en Argel, en el seno de una familia de raigambre musical e intelectual , estudió con maestros privados música andalusí y occidental hasta donde su presupuesto se lo permitió. Aunque tuvo que dedicarse a ejercer la carrera de ingeniería que había estudiado en el Departamente de Urbanismo de su ciudad, desde muy pronto dio pruebas de su talento musical participando en dos grupos muy dispares, Triana de Argel, de rumba argelina (un estilo y un fenómeno que los flamencólogos deberían estudiar) y Atakor, de rock duro. Esta actividad extralaboral de música, su talante liberal y poco dispuesto a plegarse a los convencionalismos sociales y religiosos y su aparición en varios videoclips televisivos tras la grabación de un exitoso disco en 1997, la llevaron a un enfrentamiento con sus superiores del Departamento que acabaron expulsándola del trabajo. Fue en el año 1999 cuando fue invitada a participar en el festival Femmes d’Argérie de París cuando su vida dio el giro definitivo. Su talento fue inmediatamente reconocido en la receptiva capital francesa lo que la animó a instalarse definitivamente en ella. Su primer disco, Raoui (2001), no le costó mucho tiempo, porque andaba compuesto ya en su cabeza a falta de medios materiales para plasmarlo. Todo su mundo está ya en ese disco. Su segundo trabajo Deb (2003), la confirmó como un talento consolidado, pero con la sospecha de que sólo comenzaba a dar muestras de lo que daría de sí en el futuro, de lo que podría estirar su capacidad de sorprendernos. En octubre de 2005 aparece su tercer trabajo, Mesk Elil (Dama de noche), y la sospecha se hace convicción.
La traducción del título Mesk elil (مسك الليل) que se ha hecho en castellano, Madreselva, es incorrecta, fruto de un traslado directo del inglés (honeysuckle) en lugar de haberlo hecho del francés (chévrefeuille). En realidad el nombre hace referencia a otra planta mucho más cercana a nosotros los mediterráneos, la dama de noche, conocida en algunos lugares como galán de noche. Su nombre, literalmente almizcle de noche, conocida también en Marruecos como anbar ellil (ambar de noche) hace referencia al dulzón y penetrante perfume de esta flor que puede servir, como le ocurre a Souad, de magdalena de Proust para transportarnos en alas de la melancolía al reino de la nostalgia.
Mesk elil es un trabajo redondo, preñado de talento, humanidad y de aromas inusitados, una colección de 10 canciones absolutamente inolvidables en las que lo entrañable de su nostalgia convive con la amargura de la denuncia del dolor, los sones y los melismas de otros mundos con la base de su raíz argelina y su sabiduría con la de otros generosos artistas.
En Kilyoum, la propuesta pasa por un viaje a Cabo Verde en busca de la especia de la morna, el aire atlántico, triste y enternecedor a que nos acostumbró hace años Cesaria Evora.
En Dunia wezmen utiliza las cálidas cuerdas de una orquesta egipcia que al son intermitente del Anta ‘umri de Um Kulthum mecen una preciosa melopea de aires clásicos.
En Ilham los aires del lejano desierto que acoge a los tuaregs se mistura con el cha’bi del norte citadino en un ritmo circular e hipnótico en el que asoman de cuando a cuando jirones de rabeles antiguos. Es, lógicamente, la que más ha pegado en las radios francesas.
En el tema que da nombre al álbum, Mesk elil, mantiene un suave ritmo de samba sostenido con las guitarras que se lanzan de vez en cuando a brillantes solos, mientras los violines le dan base romántica a la aterciopelada voz de Massi que evoca los aromas nocturnos de la flor mediterránea y ese olor secreto de la tierra mojada.
A dúo con el mauritano Deby Touré se embarca en Ma nensa asli (No olvido mis raíces) en ritmos netamente subsaharianos reivindicando en el fondo y en la letra su pertenencia a la cultura africana.
La preciosa Dar djedi, entreverada de saudade, aromas sutiles de fado, perfectos para hablar de los recuerdos de la infancia.
La melancólica Hagda wala akter, la más Massi de todas, en la que Souad saca lo mejor de sí misma.
En Khalouni, despliega sus recursos como interprete de rai canónico, entroncando con la tradición que va de Cheikha Rimitti a los chebs francoargelinos.
Y Malou, con base ritmica de bolero e inequívoco, de nuevo, aire melódico de fado subrayado por la textura lisboeta de la voz de Massi y la discreta guitarra portuguesa que la acompaña. En ella demuestra que también lograría triunfar como fadista en el estuario del Tajo sin mucho esfuerzo.
Aún descubriendo nuevas cosas en este disco y ya esperando las obras futuras con la seguridad de que no nos defraudarán. Su reciente maternidad puede ser una nueva fuente de inspiración que nos haga instalarnos de nuevo en la gloria de su entrañable talento.
Manuel Harazem, “Mesk Elil: El talento entrañable de Souad Massi”
Caravana del Sur - junio 2006
dilluns, 12 d’abril del 2010
divendres, 9 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
La meva presentació
En dic FERNANDO tinc 16 anys. estic a Catalunya des de fa 2 anys , no faig res mai però vaig a
l 'institut ies Manuel Vázques Montalbán. Estic a segon curs de l'ESO.M'agrada tota la música.
l 'institut ies Manuel Vázques Montalbán. Estic a segon curs de l'ESO.M'agrada tota la música.
La meva presentació
Hola em dic Luojun , vaig neixer a la Xina, Estic estudiant 2º d´eso a l’IES Manuel Vazquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs.
Ting 14 anys.
La música que m´agradaés és la música electrònica
Ting 14 anys.
La música que m´agradaés és la música electrònica
dimecres, 7 d’abril del 2010
"ZPU" rap español
És una cançó de rap español , la cançó tracta de deixar un missatge per acabar amb la guerra i el racisme el món.
att.Fernando joel flores p.
att.Fernando joel flores p.
música que m'agrada
Aquest vídeo és una cançó de les moltes que m'agraden de Melendi , es tracta d' una dona que és tan dura com la pedra d'un encenedor.
att.Fernando joel flores p.
att.Fernando joel flores p.
Més Melendi...
Aquest tema té el nom de Me Gusta el Fútbol. M'agrada perquè tracta sobre el fútbol i jo sóc gran aficionada a el fútbol.
Saray Rico
Escoltem Melendi
Aquest tema es titula La Dama y El Vagabundo i tracta de la pel.lícula de Disney .
Saray Rico
Saray Rico
Gongfu
Em dic Gongfu vaig nèixer a la Xina. Tinc 13 anys , estudio 2n a l'IES Manuel Vàzquez Montalbán.
M'agrada la música de la guitarra.
Souad Massi
Us presentem la cantant d'Algèria Souad Massi, que actualment viu a París. La cançó que interpreta es diu " Ghir enta" que significa Només tu.Esperem que us agradi
dimecres, 24 de març del 2010
Melendi
Per començar us presentem aquest tema de Melendi que ens agrada molt a les dues.
Conxita i Carme
Conxita i Carme
La meva presentació
Hola em dic Jin Peng , vaig néixer a la Xina . Estic estudiant a 2n d’Eso a l'IES Manuel Vàzquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs.
La música que més m’agrada és Hip Hop....
La música que més m’agrada és Hip Hop....
La meva presentació
Hola,em dic Saray. Vaig néixer a Barcelona,ara estic vivint a Sant Adrià del Besós amb els meus pares.Tinc 14 anys.Estic estudiant al insitut de Sant Àdria,Manuel Vazquez Montalban,a 2º d’ E.S.O.M’agrada la música Heabby Metall,la Pop i
Subscriure's a:
Missatges (Atom)