Jin Peng
dimecres, 26 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
Rock me baby
Els quatre músics m'agraden molt per separat i aquesta versió que interpeten junts em sembla molt bona .
dijous, 13 de maig del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
La música
Músiques del món
Presentació de l'activitat de Sant Jordi 2010
La música, com la llengua, és una manifestació de la cultura d'un país. Però, mentre les llengües separen els humans, la música ens acosta i ens uneix. La música és el llenguatge universal de les cultures; és la forma pura d'expressar les emocions i els sentiments que experimentem tots els éssers humans, sense necessitat de paraules. Però tot i essent universal, la música és expressió de l'esperit d'un poble. Conèixer la música d'un poble és penetrar una mica en la seva ànima, és penetrar en els seus sentiments més profunds.
dilluns, 10 de maig del 2010
Campanòfon de globus
Material:
- Barres metàl•liques de diferents mides
- Dos globus llargs
- Una baqueta de metall
Passos:
Inflem els globus
i els posem a sobre d'una taula o un altre suport.
Col•loquem les barres metàl•liques sobre els globus amb compte que no rodolin. Com més barres i tubs diferents hi posem, més varietat de notes i timbres tindrem.
Utilitzem els claus per tocar les barres. L'aire que hi ha dins el globus fa de caixa de ressonància i n'amplifica el so.
Recorda! Cal fer picar només les barres metàl•liques. Si piques els globus, l'artefacte sortirà volant!
Gongfu
- Dos globus llargs
- Una baqueta de metall
Passos:
Inflem els globus
i els posem a sobre d'una taula o un altre suport.
Col•loquem les barres metàl•liques sobre els globus amb compte que no rodolin. Com més barres i tubs diferents hi posem, més varietat de notes i timbres tindrem.
Utilitzem els claus per tocar les barres. L'aire que hi ha dins el globus fa de caixa de ressonància i n'amplifica el so.
Recorda! Cal fer picar només les barres metàl•liques. Si piques els globus, l'artefacte sortirà volant!
Gongfu
qüica-gallineta
Material:
1 pot metàl•lic amb tapa de plàstic
Passos:
Primer traiem la base del pot amb un obrellaunes.
Amb la vareta fem un foradet al centre de la tapa de plàstic i la tallem més curta que la longitud del pot.
Un cop passada la vareta pel forat fem un topall amb el cordill a cada banda de la tapa i l'assegurem amb la cola d'enganxar.
Quan tinguem la vareta ben travada, col•loquem la tapa a la base per evitar tallar-nos amb la rebava.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
1 pot metàl•lic amb tapa de plàstic
1 vareta de bambú de les que serveixen per fer broquetes ("pinxos")
1 cordill prim
un tros de baietacola d'enganxar
I un tros de pega gregaPassos:
Amb la vareta fem un foradet al centre de la tapa de plàstic i la tallem més curta que la longitud del pot.
Un cop passada la vareta pel forat fem un topall amb el cordill a cada banda de la tapa i l'assegurem amb la cola d'enganxar.
Quan tinguem la vareta ben travada, col•loquem la tapa a la base per evitar tallar-nos amb la rebava.
Lliguem dos pams del cordill a l'extrem de la vareta que sobresurt de la tapa i el freguem amb la pega grega perquè soni més.
luojun
Didgeridoo extensible
Materials
-1 tub de PVC de 35 mm de diàmetre i 90 cm de llarg
-1 altre tub també de PVC de 50 mm de diàmetre i 80 cm de llarg
-1 bossa de plàstic
una mica de cera verge
i cinta aïllant
Passos:
Enrotllem la bossa de plàstic a un extrem del tub prim.
Tot seguit l'emboliquem amb cinta aïllant fins que encaixi just dins del tub gruixut. Així podrà lliscar endavant i endarrere sense que s'escapi l'aire.
Es tracta de construir una mena de telescopi amb els dos tubs.
Amb la cera verge fem un macarró i el posem a l'altre extrem del tub prim que és per on bufarem, adaptant-lo com si fos un broquet de trombó. Així farà més còmode el contacte amb els llavis.
Didgeridoo extensible
Per tocar-ho, tingues en compte que el didgeridoo fa d'amplificador i que el so l'has de posar tu.
Fes vibrar els llavis deixant passar l'aire entremig fins que el tub soni. Ara prova de fer simultàniament algun so amb les cordes vocals fins que l'instrument ronqui. Ja només et caldrà anar variant el so que facis per deixar bocabadats petits i grans!
fernando joel flores
-1 tub de PVC de 35 mm de diàmetre i 90 cm de llarg
-1 altre tub també de PVC de 50 mm de diàmetre i 80 cm de llarg
-1 bossa de plàstic
una mica de cera verge
i cinta aïllant
Passos:
Enrotllem la bossa de plàstic a un extrem del tub prim.
Tot seguit l'emboliquem amb cinta aïllant fins que encaixi just dins del tub gruixut. Així podrà lliscar endavant i endarrere sense que s'escapi l'aire.
Es tracta de construir una mena de telescopi amb els dos tubs.
Amb la cera verge fem un macarró i el posem a l'altre extrem del tub prim que és per on bufarem, adaptant-lo com si fos un broquet de trombó. Així farà més còmode el contacte amb els llavis.
Didgeridoo extensible
Per tocar-ho, tingues en compte que el didgeridoo fa d'amplificador i que el so l'has de posar tu.
Fes vibrar els llavis deixant passar l'aire entremig fins que el tub soni. Ara prova de fer simultàniament algun so amb les cordes vocals fins que l'instrument ronqui. Ja només et caldrà anar variant el so que facis per deixar bocabadats petits i grans!
fernando joel flores
Tubòfon de xancleta
Material:
1 tub de plàstic corrugat de 65 mm de diàmetre
10 brides de plàstic
2 xancletes
1 suport resistent
Passos:
Tallem el tub en cinc trams de diferents mides. Tingues en compte que: com més llarg sigui el tram de tub, més greu sonarà la nota. I com més curt sigui, farà una nota més aguda. |
Lliguem els tubs al suport amb dues brides cadascun. El suport ha de ser prou ferm perquè l'invent no et quedi desfet per terra a la primera de canvi.
Jin Peng
dijous, 6 de maig del 2010
Nass EL Ghiwane
Nass El Ghiwane
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Nass EL Ghiwane, ناس الغيوان, és un grup musical marroquí molt conegut, fundat en els anys 70 a Casablanca i compost al principi de cinc músics : Omar Sayed, Laarbi Batma, Boujmaa, Alal Yaala et Aziz Tahiri.Van dir de Nass EL Ghiwane
Hi ha en Nass EL Ghiwane la passió de les arrels, una passió que va més enllà del temps. A l'escolta de la terra, aquests quatre fills del poble tornen a entaular amb la paraula dels avantpassats... [[Tahar Ben Jelloun]]. Nass el ghiwane van aparèixer a la fi dels anys 60, d'origen humil d'un dels barris mes populars de la gran Casablanca: L'Hai El Mohammadi concretament en Derb Moulay Cherif, un dels principals barris del Marroc que es va atrevir a alçar-se contra l'ocupació francesa. Els integrants del grup van ser testimonis directes de l'ocupació francesa i de la Independència del seu país la qual cosa se suposava que havia de ser un assoliment però que es tranformó més aviat en una dictadura on el pobre cada vegada era més pobre i el ric augmentava les seves riqueses a costa del poble, Nass El Ghiwane denuncien aquesta situació volent obrir-li els ulls al poble marroquí. Van ser detinguts nombroses vegades com a motiu de les seves lletres en les quals hi havia un crit desesperat de lluita i llibertat. És un grup que barreja els sons dels músics gnawa o gnaoua, les arrels populars de la música marroquina la poesia i dites populars, El Malhoun, sinodiso berbers, etc això potser es degui al fet que les arrels dels integrants del grup són diferents(un era dels afores de la gran urbs, un altre berber, un altre del sud). Van ser un moviment molt atrevit ja que tota la seva música constitueix una protesta social clara i directa cap al Govern Marroquí de l'època. Tots havien estudiat Teatre i solien cantar en les seves actuacions abans de formar el grup. El primer a morir va ser Boujemaa dels seus components Laarbi Batma va ser l'últim del com es van haver d'acomiadar els integrants del grup en morir aquest després d'una lluita perduda contra el càncer en 1997, Batma va anar també escriptor i poeta va deixar després de si importants llibres i escrits. Ens van deixar temes increibles. La seva influència és palesa en molts artistes, encara que són inimitables. Se'ls coneix com els [[Pink Floyd]] marroquís o els Rolling Stones d'Àfrica. També comentar l'emoció de Martin Scorsese a l'oirles tocar en el Festival de cinema de Ketch.MAYLOUDA
gu zheng - Instrument musical
sisi
INSTRUMENTS MUSICALS- El flautí
El flautí, també anomenat picolo, és l'instrument agut del grup de les flautes travesseres. És, per tant, un instrument de la família de vent fusta. El seu tub, a diferència de les flautes travesseres, és cònic per tal d'evitar estridències, especialment a les notes més agudes. Poden estar construïts de fusta o de metall.
El flautí està afinat en do però el seu registre és tan agut que a la partitura s'escriu una octava per sota de les notes que realment sonen. És l'instrument més agut de l'orquestra i la seva sonoritat, en les notes més agudes, destaca inconfusiblement per sobre de tot el conjunt dels altres instruments.
L'extensió del flautí és:
tot i que aquesta, en les notes extremes, pot variar, segons les pròpies característiques de cada instrument.
La seva sonoritat és millor en els registres mitjos i aguts. Els greus del flautí no tenen la qualitat tímbrica dels aguts de la flauta travessera, que té un cos més llarg, aproximadament el doble, i en els registres sobreaguts el seu so pot arribar a ser estrident.
A l'igual que les flautes travesseres, els flautins, malgrat ho varen fer més tard, també van adoptar el sistema Böhm. A l'orquestra no comencen a utilitzar-se fins a finals del segle XVIII, essent fins aleshores el seu paper destinat a les flautes de bec sopranino. Inicialment, la seva funció era la de doblar d'altres instruments i, pràcticament, no serà fins a l'època dels compositors impressionistes (Ravel, Debussy) que aquests li atorgaran un paper més destacat.
MAYLOUDA
instruments musicals- El violoncel
El violoncel pertany a la família dels instrument de corda fregada o d'arc.
Té quatre cordes que s'afinen per quintes, una octava per sota de la viola:
i la seva extensió és d'unes 4 octaves:
El violoncel, que ja existia cap el segle XVI, no va tenir una gran acceptació fins entrat el segle XVIII. Tot i que el violí aleshores era ja un instrument apreciat, i el violoncel constituïa el seu baix natural, els gusts de l'època s'inclinaven cap el baix de viola da gamba. Va ser el conegut luthier Antonio Stradivarius qui cap el segle XVII va acabar de definir l'instrument en la forma que avui el coneixem.
A l'orquestra el violoncel va tenir principalment un paper harmònic, doblant a l'octava els contrabaixos, essent Beethoven pràcticament el primer en donar-li papers més adequats a les seves possibilitats melòdiques i expressives. A finals del segle XIX la incorporació de la pica que permetia recolzar l'instrument a terra, amb el consegüent benefici per a l'intèrpret, que fins aleshores l'havia de sostenir amb les cames, també va obrir noves possibilitats en la seva interpretació.
gongfu instrument musicals - El piano
Luojun
Instruments musicals la guitarra
És l'instrument més utilitzat en gèneres com blues, rock i flamenc, i bastant freqüent en cantautors. També és utilitzada en gèneres com ara ranxeres i gruperas, a més del folklore de diversos països.
Instruments de la família de la guitarra són el requint i el guitarró. Aquest últim és d'ús freqüent pels mariachis.
Jin Peng
COM SÓC
Jo em dic Beiyan.Vaig neixer a la Xina.a la ciutat de Zhejiang al sud de la Xina.És una ciutat gran molt maca. Tinc el meu pare és diu Yonghua i la meva mare és diu Aiju. El meu germà és diu Junhao té onze anys.
Fa un any que vaig arribar a Sant Adrià. Estudio a l´institut Manuel Vazquez Montalbàn primer curs de l’ESO. A mi m’agraden les matemàtiques, l` anglès i el bàsquet .
Jo sóc una noia alta i prima i molt simpàtica.
Fa un any que vaig arribar a Sant Adrià. Estudio a l´institut Manuel Vazquez Montalbàn primer curs de l’ESO. A mi m’agraden les matemàtiques, l` anglès i el bàsquet .
Jo sóc una noia alta i prima i molt simpàtica.
COM SÓC
Jo em dic Binbin ,tinc 14 anys , vaig neixer a la Xina a la ciutat de Zhejiang al sud de la Xina .És una ciutat gran ,molt maca. El meu pare es diu Qinglin ,la meva mare es diu Xizhu. No tinc germans. Fa un any i sis mesos que vaig arribar a Sant Adrià.
Jo estudio a l’institut Manuel Vàzquez Montalbàn a primer curs de l’ ESO.A mi m’agraden les matemàtiques , jugar a bàsquet i jugar a l’ordinador,
Sóc un noi molt llest i simpàtic
Jo estudio a l’institut Manuel Vàzquez Montalbàn a primer curs de l’ ESO.A mi m’agraden les matemàtiques , jugar a bàsquet i jugar a l’ordinador,
Sóc un noi molt llest i simpàtic
Subscriure's a:
Missatges (Atom)